dissabte, 31 de desembre del 2011

Google docs

Organització del treball en grup

Els treballs en petit grup es poden organitzar de diverses formes: la més simple (i malauradament la més freqüent) comporta fragmentar el treball o la tasca a realitzar en parts i repartir aquestes entre els components del grup. El resultat final és, en aquests casos, un sumatori de les diverses aportacions fetes pels components del grup.

Emprar aquesta estratègia comporta diversos problemes com ara que: l'estudiant només arriba a tenir una visió parcial del tema, no hi ha gaire interaccions ni enriquiment mutu entre els components del grup, el resultat final no és homogeni pel que fa al nivell d'aprofundiment aconseguit, l'estil o els aspectes formals... En general, un cop acabat el treball ens queda un cert sentiment d'insatisfacció, la sensació que es podria haver aprés més.

En un treball realitzat de forma col·laborativa, en canvi, hi ha constants interaccions entre els component del grup: es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta, hi ha una exigència mútua entre el components del grup. La sensació que ens queda és d'enriquiment personal, d'aprenentatge compartit.

Així doncs, tenim diverses opcions organitzatives, les dues citades (la sumativa i la col·laborativa) i d'altres que es situen entre elles. Per a cadascuna de les opcions haurem de disposar de recursos que ens facilitin el treball del grup.

A classe ena vam reunir en grups de 4 o 5 per dur a terme una activitat. Via Google docs havíem de :
  • Crear i compartir un document de text. Un dels components del grup crearà un document de text que posteriorment compartirà amb els altres membres del grup. A continuació cadascú obrirà el document compartit. Comprovarem que tothom pot editar el mateix document en línia simultàniament i que en el moment que s'actualitza la finestra del navegador apareixen els fragments escrits pels companys. 

  • Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. Crearem i compartirem amb els membres del grup una presentació. En diverses diapositives mostrarem una portada, un esquema amb els apartats que exposarem, imatges, vídeos i explicacions sintètiques amb els continguts més rellevants... Desarem i publicarem la presentació. 

  • Crear un full de càlcul i un formulari. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades, el fulls de càlcul de Google també es poden emprar per recollir informació a través de formularis. En aquest exercici s'ha de crear un full de càlcul i des d'ell crear un formulari. En aquest formulari plantejarem tres qüestions referides a la presentació feta a l'exercici 2.  Per acabar publicarem el full de càlcul.









Viquipèdia

A GTIC, vam treballar la wikipèdia. Per poder treballar-la i experimentar amb aquesta eina, vam fer grups de 4 o 5 persones. La feina era la següent:

El primer que vam fer va ser visitar la pàgina de la Viquipèdia i entre totes les del grup, vam crear un compte per poder col·laborar conjuntament .

 Un cop ja teníem el compte creat, vam escollir un article interessant el qual nosaltres poguéssim aportar més informació. 
El nostre tema escollit va ser sobre: La panera dels tresors. Un cop seleccionat el tema vam aprofundir una mica més, posant més apartats o afegint característiques noves. Aquest no era un tema que ens venia de nou, ja que a Educació Visual i Plàstica, ja vàrem parlar i veure un vídeo sobre el tema.

Un cop vam llegir l'article, vam decidir quins eren els llocs més adequats per introduir aquesta formació. A continuació, vam prémer "modifica" per poder inserir nous punts. 






El glogster


A classe de GTIC, hem treballat una eina que es diu "glogster". Aquesta és una eina web 2.0 que ens permet crear murals digitals multimèdia.

Un glog és un pòster digital que ens permet fer moltes composicions i compartir-les, és una eina per ser treballada en un entorn social.

A diferència dels murals tradicionals, el glog et permet treballar amb elements com: imatges, fons, quadres de textos, vídeos, cartells, música, links, etc.
Per crear un glog heu de visitar la pàgina web www.glogster.com i registrar-vos. Hem de clicar l'opció " Sing up" i introduir les nostres dades.

A classe vam poder experimentar amb aquest programa, per atnt, vam fer un glog. 
Aquest és el meu:

http://www.glogster.com/marinasolercoso/unfinished-glog-3/g-6lr378q1an75r1fj2o52pa0



dijous, 8 de desembre del 2011

Les arracades de la mestra



Ja fa dues setmanes, a seminari vam comentar la lectura d'aquest llibre.anomenat:  "Les arracades de la mestra", escrit per Mari Carmen Diez Navarro, una mestra amb molta vocació.
Ens vam dividir en grups i vam dir a grans trets el que ens havia semblat el llibre, què ens vol transmetre l'autora, quines experiències posa com exemple, etc.. 

L'autora escriu aquest llibre des de la seva experiència d'estar treballant quaranta-un anys a una escola. Ella no vol que s'oblidin o es perdin vivències i comentaris dels nens i nenes que ha tingut ella. Aquest reuneix una selecció d'aquests textos en el que ella ha evocat experiències de la seva vida quotidiana, preocupacions sobre la criança actual i reflexions. Gràcies això, es pot veure  la manera que té l'autora d'entendre la formació, els vincles que considera saludables en l'àmbit familiar i educatiu, l'essència dels infants petits, la responsabilitat que hauria de tenir la societat respecte a la cura dels infants, entre d'altres coses. 
Segons Mari Carmen Diez Navarro, l'ambient escolar també és un valor que cal enriquir, aligual que la criança, una realitat preciosa.

Pel que fa a l'estructura:
Aquest llibre està dividit en quatre blocs, cada un d'ells amb diferents capítols els quals fan referència al diferents temes però amb tots ells amb molt de respecte i admiració als nens i nenes.

- Infants d'avui.
- Escoles d'avui.
- Famílies d'avui.
- Societat d'avui.
Ha sigut un llibre interessant de llegir, tots els exemples que posa dels infants són mol curiosos i ben buscats. El que m'ha agradat també és que els diàlegs que podem llegir dels infants, són tal qual els nens i nenes ho deien i això fa que siguin molt més realistes i naturals.


És un llibre que recomanaria!


Recital de poemes


Ahir dia 7 de desembre, a classe de COED, vam fer uns quants recitals de poemes per la resta de companys i companyes. Jo vaig escollir el següent poema de Miquel Martí i Pol que s'anomena "l'Espai de mi".
 L'ESPAI DE MI
Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

Miquel Martí i Pol


El fet de recitar un poema comporta molta memòria, entendre el tema del poema, utilitzar un to i una veu adeqüada, fer les pauses quan toca i moltes altres coses més que semblen fàcils però que en realitat no ho són tant. Els nervis d'estar davant la classe avegades et porten males passades, però és qüestió de pràctica i de saber-te el poema correctament.



Els fluxogrames

A la classe de GTIC, també de dilluns 5 de desembre, vam tractar el tema dels fluxogrames: 

Jo mai havia sentit a parlar dels fluxogrames i tampoc n'havia vist mai cap. Dilluns vaig tenir l'oportunitat de veure'l i el vaig trobar molt interessant i no gaire complicat. Per fer-ne un vam utilitzar un programa on-line anomenat Gliffy. Aquí teniu la pàgina web:   http://www.gliffy.com/

Què és un fluxograma?

- És una representació gràfica de la seqüència d'activitats d'un procés.
- El fluxograma mostra elq ue es realitza en cada etapa, els materials o serveis que entren i surten del procés, les decisions que es prenen i les persones que es veuen involucrades.
- Aquest fa més fa`cil l'anàlisi dels seus clients i dels punts crítics del procés.


Quins símbols s'utilitzen?

En el fluxograma s'utilitzen un conjunt de símbols per representar el procés, les persones i els sectors que es veuen involucrats, la seqüència de les operacions i la circulació de les dades i els documents.
Els símbols que nosaltres utilitzarem més, són els següents:






Per a què s'utilitza?

- Entendre un procés i identificar les oportunitats de millora de la situació actual.
- Disenyar un nou projecte, incorporant les millores.
- Facilitar la comunicació entre les persones que estan involucrades en el mateix procés.
- Divulgar, de manera clar i concisa, informacions sobre processos.

A continuació poso un fluxograma ja acabat per a què pogueu entendre i visualitzar un exemple entre molts altres de fluxograma.


Procés: Dinar en un restaurant.








Durant aquests dies faré jo mateixa un fluxograma. El tema que ens ha proposat el professor és el següent: Com creuar la carretera encara que el semàfor estigui en verd. Hem de fer com si li expliquéssim a un nen o nena tot el que ha de fer i el que no.
Aquí el teniu:







Els mapes conceptuals

Dilluns 5 de Desembre, a classe de GTIC, com sempre vam aprendre a utlitzar nous programes, els quals són molt útils en la nostra professió i carrera de mestres.

Una de les coses que vam aprendre a fer va ser, mapes conceptuals. Jo personalment n'havia fet en cursos anteriors però mai de manera tecnològia i mitjançant un programa informàtic.
El programa que vam utilitzar per fer-lo va ser CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition. Aquest és un dels programes més coneguts per fer aquesta tasca i els permet fer d'una manera més eficient.








Crear un mapa conceptual ens ajuda a organitzar els nostres coneixements i també a ampliar-los sobre un tema.

 Per crear un bon mapa conceptual i útil , cal passar per diferents fases:

1.  Has de fer una selecció i jerarquització de conceptes, és a dir, fer una llista i ordenar-la.
2. Has de fer una reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres, és a dir,  cercar els connectors. Sempre ha d'haver un connector, no pot quedar res penjat ni sense relacionar.
3.  Has d'intetar que tingui una representació gràfica adequada. El dibuix del mapa ha de ser clar, coherent i entenedo. 

Així doncs, és un procés que facilita un aprenentatge signitficatiu, el qual ens ajuda a intergrar nous coneixements en els nostres esquemes mentals. 

Vaig trobar molt interessant aquest programa per crear mapes conceptuals. Al començament el vaig trobar una mica dificil, ja que l'estructura no em quedava gens entenedora i clara, sinó que era un embolic. Veia molt complicat el fet d'enllaçar tots els mots amb un connector lògic sense creuar-se amb altres línies. Un cop vaig familiaritzar-me amb el programa em va agardar molt.











El conte del patufet!

Dimecres 30 de Novembre, a classe de COED, vam llegir lectures en veu alta per la resta de companys/es. Jo no em sentia gaire còmode llegint una lectura d'un llibre o d'un article, per tant vaig escollir llegir un conte. 

Només pensar en un conte, em va venir al cap el conte del Patufet. Aquest és un conte tradicional que a tots els infants els hi agrada molt. Jo a la meva llar d'infants l'he explicat diferents cops i rebo una resposta molt positiva per part dels nens i nenes.

Amb aquesta lectura s'avaluava diferents aspectes com per exemple la fonètica, el to de la veu, el fet de mirar al públic etc.. Va ser una experiència molt gratificadora.

A continuació podeu veure el conte del patufet:


EL CONTE DEL PATUFET


Ve’t aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va dir:
Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:
“Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.”
“On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”
“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran”
“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:
“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.”
I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà.
I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”
“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”
I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.
“Patim,patam,patum,homes i dones del cap dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet”
I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.
I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:
“Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”
“Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”
Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:
“Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”
I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.
Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.”
En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.
A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.
Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
I en Patufet, de lluny, els contestava:
“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”
Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet!
Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam!
I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.
I aquest conte s’ha acabat.







diumenge, 27 de novembre del 2011

El Prezi


Dilluns 21 de Novembre a la classe de GTIC vam aprendre a utilitzar el prezi. Aquest és un programa molt interessant i eficaç per dur a terme presentacions de fotografies i també hi pots introduir videos.
 
Cracterístiques del prezi:

  • No hi ha diapositives
  • És un entorn On-line. Pot ser públic, privat i compartit.
  • Treballa en flash.
  • En Prezi tenim un gran espai de treball sense divisions.
  • Les divisions les fem amb frames.
  • És un entorn multimèdia i podem disposar els elements a qualsevol lloc de l'espai.
  • Permet representar els continguts a través de metàfores visuals
  • És de funcionament senzill
  • Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons.
  • L'ordre el podem definir a través d'un path lliurement.
  • Els moviments de pantalla del Prezi utilitzen intensivament el zoom dotant-los de gran dinamisme.
  • Possibilitats de compartir les creacions. 

 


    dilluns, 14 de novembre del 2011

    Documentar, una nova mirada




    Resum del llibre


    Documentar, una nova mirada, aquest va ser l'últim llibre que vam llegir de seminari. Aquest forma part de la Xarxa territorial d'Educació Infantil a Catalunya de 0 als 6 anys.

    Aquesta Xarxa Territorial ha dut a terme un debat ampli sobre les múltiples possibilitats o utilitats que ofereix la documentació, sobre les idees que cadascú tenia, sobre les experiències realitzades, sobre els dubtes que la mateixa voluntat de documentar podria generar, entre d'altres coses.

    Aquest procés de documentar és complicat ja que arribar a captar una imatge interessant mentre es treballa amb els infants no és senzill.

    El setembre de 2006 en la Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya es va prendre l'acord de treballar sobre la documentació a l'escola bressol i el parvulari. Molts mestres catalans feia temps que documentaven.


    Documentar:

    - Documentar no és reproduir "cromets", imatges sempre agradables de nens i nenes bufons que fan moneries, ni és un seguit d'imatges de criatures boniques o que senzillament fan bonic, sinó que documentar, per a les mestres que han participat al debat de la xarxa, és molt més seriós tant des del punt de vista pedagògic com social i polític.

    - Documentar és una pràctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir de la realitat, a aquella que dóna valor i es sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia.

    - Documentar és recollir allò que passa en un grup d'infants i, per tant, és comprensible que des de sempre hi ha hagut mestres i pedagogs que han recollit i documentat el que feien els infants.

    -Documentar és una oportunitat per poder donar visibilitat a la imatge d'infant, d'adult i d'educació, que es construeix en una realitat determinada.


    Documentació:

    - Meritxell Bonàs destaca: " La documentació és una eina imprescindible per seguir l'afany dels infants per conèixer i entendre. Fa visible la seva activitat i permet reflexionar-hi, millorar la feina de cada dia, ordenar el pensament".

    - La documentació fa visible la trama de relacions cauals que es produeixen, potser en un instant fugaç, potser al llarg d'un curs, dins de l'escola. Permet mostrar-ho a fora, establir un diàleg amb les famílies i aprofundir el sentit de comunitat.

    La documentació és un camí que tot just s'ha iniciat...


    Malaguzzi recora: "Les mestres són com exploradors que utilitzen brúixoles i mapes. I com els exploradors saben on és la meta. "Saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any, perquè el terreny, el clima, les estacions i els infants són diferents."

    Així doncs un /a mestre/a hauria de:

    - Hauria de ser curiós.
    - Han de ser actius, dinàmics i creatius.
    - Ha de ser responsable.
    - Ha de conèixer als infants i interessar-se per ells.
    - Escoltar les demandes dels infants.
    - Saber treballar en quip.
    - Donar llibertat a l'infant en tot moment.
    - Observar i escoltar a l'infant.

    Aquest ha sigut un llibre molt interessant de llegir. Trobo que les imatges, les explicacions i els casos estan molt bé. És un llibre molt entretingut i per això el recomano. 






    Descripció d'una companya de classe



    NOVES AMISTATS




    Ho recordo encara com si fos ahir. Recordo que aquell moment va fer minvar les meves pors dels primers dies. Aquell moment va ser especial, vaig conèixer a la Judit Montes, una noia de Cubelles.

    La Judit si, una noia de divuit anys, fresca com una rosa i en plena joventut. D'una estatura mitjana, cabells foscos i llargs, molt ben pentinats. Una cara molt maca amb unes faccions ben dibuixades. Té els ulls verds com la gespa ben cuidada i les dents blanques i ben conservades.

    La Judit si, una noia en plena joventut però amb un toc infantil. La caracteritza aquella innocència, aquelles coses que l'evoquen a la infantesa com les papallones, el ser presumida, el món de color rosa... coses que no s'han oblidar mai, però sense deixar enrere la responsabilitat, la sinceritat, la creativitat, la paciència... adjectius que la defineixen dia a dia.

    És una persona lluitadora, tot el que vol ho acaba aconseguint encara que li costi suors i llàgrimes... la Judit si, una noia de dalt a baix!.

    diumenge, 6 de novembre del 2011

    ELS VALORS DE L'ESPORT: podem educar als més petits a través de l'esport?

    Dijous 3 de Novembre, a seminari, vam comentar l'activitat "els valors de l'esport". Vam haver de veure un vídeo sobre el futbol aquí a Espanya, nens que juguen partits els dissabtes, aficionats que segueixen el seu equip allà on juguin, arbitres, problemes que suposen els partits, violencia, és a dir, tot el que envolta al món del futbol.

     El vídeo es pot veure a la pàgina web del programa "Comando actualidad" a televisió espanyola.

    Un cop vist aquest vídeo treiem les segúents conclusions:

    - És l'esport rei a tot el món.
    - És un esport que genera molta competitivitat i no tan sols els jugadors que en aquell moment estan jugant sinó dels seguidors que estan al camp veient el partit o a acasa seva.
    - Per als més petits jugar a futbol hauria de ser diversió, entreteniment, una manera de socialitzar-se, etc...No com una professió.
    - Els pares sempre volen que l'equip del seu fill guanyi o que el seu fill marqui un gol, si no és així és quan comencen les discusions, les amenaçes, etc...
    - Genera molta violència i no nómés verbal sinó també física.
    - En molts partits han de tenir seguretat o venir la policia per aturar les discussions entre els pares o la dels pares amb l'arbitre.
    - S'han d'ensenyar un valors completament diferents als infants pel que fa al futbol.
    - Suposa molts diners i moltes despeses per als seguidors d'aquest espot, ja que van a tots els partits, tenen l'equipació sencera ia costumen a tenir molts objeces amb l'escut els colors del seu equip.
    - Un cop vista la imatge del jove Hooligan del Feyenoord, sento pena, ja  que està fent el que veu a la nostra societat i sobretot a la seva família . Els infants es donen compte molt ràpidament del que succeeix al seu voltant, i si estan veient un partit de futbol amb la seva família i tots es posen a cridar i a insultar als jugadors, als arbitres, etc..ells també ho faran. El que els pares no poden pretendre és comportar-se d'aquesta manera tan poc apropiada i després que els seus fills no ho facin.
    - Socialment se li dóna massa importància i això es transmet als infants. No està malament que que a un nen/a li pugui agradar el futbol però s'ha de deixar a un costat la violència ja sigui verbal o física i donar-li un altre sentit a aquest espot com ara diversió, entreteniment i salut.
    - Socialment perdre està mal vist i guanyar és el millor que et pot passar.La cosa canviaria si s'entengués la competició des d'un paradigma alternatiu "jo contra jo mateix/a". Vist d'aquesta manera canvia molt ja que estem parlant d'una superació pròpia, no comprant-se amb ningú altre. Les coses les fariem per a nosaltres  mateixos/es no perquè un altre també ho fa o perquè l'altre/a ho farà millor, sinó perquè t'interessa personalment, és a dir, la pròpia superació.



    dimarts, 1 de novembre del 2011

    ENTORN SONOR

    El dijous 27 d'octubre vam exposar a seminari el treball sobre l'entorn sonor. Aquest consistia en apuntar en un full tots els sons que escoltessis des de que t'aixecaves de bon matí fins arribar a la facultat.

    Un cop recopilats tots els sons, els quals eren infinits i molt repetitius, havíem de destacar aquells agradables i els desagradables. La majoria de sons del carrer i els repetitius com els cotxes, les motos, els trens, les conversacions de la gent, etc...eren els desagradables, en canvi, els sons dels ocellets i altres més relaxants eren els que consideravem més agradables.

    Va ser una activitat interessant ja que no acostumem a analitzar els sons o sorolls que escoltem dia a dia i menys intentar escoltar diferents sons alhora. Ho recoman-ho!

    BLOC O WIKI?

    DIFERÈNCIES:

    BLOC:

    - El contingut és estàtic.
    - Les entrades són editables.
    - Les entrades són independents. Els textos són autònoms.
    - Les noves entrades substitueixen a l'anterior.
    - L'ordre és cronològic. Les entrades són en un ordre invers.
    - A cada entrada hi surt la data de publicació.
    - S'estableix una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris( mode discussió).
    - Els blocs tenen opció d'activar o desactivar l'opció dels comentaris.
    - Si el bloc és actiu s'interactua a través de comentaris.
    - Es creen petites comunitats de bloggers.
    - Es creen fils de discussió.


    WIKI:

    - El contingut és dinàmic.
    - S'estructura per pàgines.
    - El contingut està en constant revisió i actualització.
    - Aquest es va enriquint amb noves aportacions.
    - Són més intemporals.
    - Les pàgines s'editen i es revisen en funció dels continguts.
    - La data de publicació es pot consultar a l'historial de les pàgines.
    - S'estableix una teracció interna entre usuaris editors ( mode document).
    - La relació entre els memebrs de la comunitat es produeix en les tasques d'edició.
    - És un espai de coneixement compartit. Els usuaris i editors fan les seves aportacions i les posen a disposició dels altres.

     A continuació podreu observar un vídeo sobre els Blocs o els Wikis:

    Blocs o Wikis?

    DESCRIPCIÓ D'UNA IMATGE

    GUIÓ
    Introducció:

    Aquesta és la imatge que vaig seleccionar per fer la decripció que ens van manar a seminari. En un primer moment tenia la idea de buscar imatges amb platges paradisíaques on aparegués el mar, el sol quan surt, etc.. però al final em va venir a la memòria una fotografia que vaig fer a l'estiu amb les amigues en una platja de València on també aparèixen alguns dels elements citats anteriorment.

    Característiques de les formes representades i les relacions entre elles:

    Pel que fa a les formes de la fotografia i els elements que hi surten, es pot dir que hi predominen unes formes rectes, horitzontals com és la sorra de la platja, el mar, el cel..El sol es troba en el centre de la fotografia com també la figura humana fent un salt en vertical. Es pot observar els colors pròpis quan surt el sol.

    Sensacions i/o emocions experimentades en observar la imatge:

    Aquesta imatge em porta molt bons records ja que van ser unes vacances de l'any passat perfectes.La temporada de vacances és molt desitjada per tothom per tant tot el que facis a les vacances et transmetrà emocions i records positius. Només veure la fotografia sento tranquil·litat, llibertat, alegria, independència, entre moltes altres emocions.

    Intenció comunicativa:

    Aquesta fotografia no la vam fer amb cap intenció comunicativa com per exemple ho podria fer un fotògraf professional, sinó que ho vam fer per divertir-nos. Si aquesta imatge no l'hagués vist mai em transmetria les mateixes sensacions que he enumerat anteriorment.

    Conclusió:

    No ha sigut una imatge complicada de descriure ja que he tingut molt present el moment  vam fer la fotografia, la època que era, els records positius, cap emoció negativa, etc... Aquesta imatge l'he titulat "El començament d'un nou dia".

    diumenge, 23 d’octubre del 2011

    DECÀLEG D'UN/A MESTRE/A


    A seminari vam estar parlant sobre les qualitats que havia de tenir un bon mestre/a a la seva aula i amb els infants. Aquestes van ser les qualitats que el nostre grup vam creure necessàries i importants alhora d'exercir com a un/a bon/a mestre/a.


    UN BON MESTRE/A HAURIA DE:

    - Saber escoltar i ser un bon observador/a en tot moment.
    - Respectar als infants i no comparar-los entre ells.
    - Ser pacient.
    - Saber captar l'atenció dels infants.
    - Ser clar/a, concís/a i un bon/a comunicador/a.
    - Ser motivador/a i positiu.
    - Ser creatiu i innovador/a.
    - Interessar-se pels infants i conèixer-los.
    - Ser responsable i organitzat/ada.
     - Accentuar les accions positives dels infants no tant les negatives.

    dilluns, 17 d’octubre del 2011

    GUIX

    Hem realitzat un treball sobre una revista educativa a seminari, la qual s'anomena "Guix". A continuació podeu llegir- ne més sobre aquesta revista i més concretament sobre un article.

    - Titol: Guix
    - Periodicitat: Mensual.
    Estructura: Els articles estan classificats per nivells que s'identifiquen de la següent manera:
         G: General.
          I: Educació Inicial.
          P: Educació primària.
          CI : Cicle inicial.
          CM: Cicle mitjà.
          CS: Cicle superior.
           S: Educació secundària obligatòria.
           B: Batxillerat.

    A continuació podreu observar l'índex d'aquesta revista en concret:

    ÍNDEX:

    Editorial: Notícia anomenada educació per a tothom.
    Retalls: Bloc de notícies i d'informació sobre educació.
    Fòrums: Opinions personals de periodistes, mestres, pedagogs, és a dir, especialistes en educació.
    Retrat: Especificació d'un tema en concret.
    A fons: En aquest apartat divideixen els diferents articles en l'estructura anteriorment esmentada.
    Reflexió: Han escollit una notícia com a reflexió. Aquesta és més llarga.
    En pràctica: Són projectes de treball que es porten a la pràctica.
    Finestra oberta: Articles sobre un tema, en concret, sobre sistemes d'indicadors i avaluació de centres.
    Tema del curs: Article dirigit a educació infantil i primària sobre l'organització de l'espai i el temps a l'aula.
    Escola, territori, comunitat: En aquest cas l'autor de l'article s centra en l'aprenentatge i servei a l'Hospitalet de Llobregat( Baix Llobregat).
    Flaix: En aquest article destaca els objectius que té una escola d'Esparraguera pel que fa a un tema específic, la Terra.

    - Seccions fixes:

    Editorial.
    Retalls.
    Retrat.
    Reflexió.
    En la pràctica.
    Finestra oberta.
    Bloc.

    - Públic a qui va dirigit: Mestres, pares i mares, psicòlegs, pedagogs, estudiants d'educació, entre altres. Va dirigida a tots aquells professionals relacionats amb educació.

    - Línia de la revista: Educació, divulgació pionera i investigació.
    - Resum de l'article escollit:

    Hem escollit un article que es titula "De l'Argentina, del Marroc i del Paraguai a l'hivern i a l'estiu". Aquest, tracta d'una estudiant de mestres d'educació primària que l'hi han donat la gran oportunitat de fer les pràctiques de la carrera a uan escola pública de Molins de Rei. En aquesta escola treballen mestres que creuen en una innovació educativa i en un aprenentatge ue tingui sentit per a l'alumnat.Per tant, aquest centre va acceptar la brillant idea que l'estudiant de pràctiques realitzés un treball per projectes amb els infants de primer de primària. Seguidament, l'estudiant de pràctiques explica que quan parlem d'una metodologia interdisciplinada, no ens referim a aquell quadre de s'estructura per hores i que es basa en un ordre establert, sinó que parlem de la connexió entre les diferents disciplines, però sense oblidar les disciplines. Els projectes formen part d'un procés de formació que constitueix el coneixement docent des de la pràctica, és a dir, es reconstrueix a mesura que es va passant a la pràctica. Recalca que un treball per projectes és com una espiral que continua el seu moviment d'expansió i on apareixen qüestions noves i la demanda de concrecions que fins aleshores no havien aparegut. Una vegada l'estudiant de p`ràctiques ha posat en pràctica el seu treball per projectes amb aquests infants, conclou que cal tenir en compte que un projectes no és un programa abans d'iniciar-lo, sinó que, una vegada quedi tancat, serà quan es programarà, i finalment expressa que va poder relacionar totes les competècies bàsiques i englobar ells objectius i els continguts de primer de primària a través del projecte.

    dilluns, 26 de setembre del 2011

    INTERACTIVITAT

    Aquest video ens mostra l'evolució de les noves tecnologies.

    Jo destacaria aquests quatre punts:

    - S'han adonat que els ordinadors no només són màquines per fer càlculs, com es pensava antigament, sinó que també és una eina molt útil per comunicar-nos.

    - Fa una clara diferència entre el llibre tradicional de tota la vida, el de paper, i llegir i informar-nos de manera virtual. Pel que fa al segon, utilitzem els punts de connexió per accesdir a qualsevol concepte.

    - La informació virtual la podem comparar amb la ment humana ja que és el que fa, associar idees.

    - Antigament els ordinadors eren molt cars, molt costosos i també molt complicats d'utilitzar i d'entendre, cosa que actualment ha canviat.

    Innovacions pel que fa al vocabulari:

    - Hipertext: Nou model de la infromació relacionada.
    - Hipermèdia: No només hi ha text sinó so, imatges i animació.

    Edu3.cat

    diumenge, 18 de setembre del 2011

    Presentació del meu bloc

    Aquí us presento el meu bloc anomenat "Aprenent sobre l'educació infantil".
    Aquest mateix curs he començat el grau en educació infantil a la universitat Ramon Llull (Blanquerna). Aquí podreu trobar tots aquells exercicis, treballs, articles i informació en general de l'educació infantil (0-6 anys) que anem treballant durant tot l'any.
    Aquest bloc s'anirà actualitzant un o dos dies per setmana.

    Espero que pugueu gaudir a partir d'avui mateix tot allò que trobeu al bloc.

    gràcies!