- Ahir dia 7 de desembre, a classe de COED, vam fer uns quants recitals de poemes per la resta de companys i companyes. Jo vaig escollir el següent poema de Miquel Martí i Pol que s'anomena "l'Espai de mi".
- L'ESPAI DE MI
- Vetlla l'espai de mi que et configura
- i així sabràs que mai no s'interposa
- entre tu i jo cap llei de melangia.
- No et recordo enyorós: t'estimo en una
- dimensió de mi que no sabia
- potser perquè el teu cos me l'ocultava.
- Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
- pels blaus i verds lentíssims de la tarda
- i pels ocres tendríssims del poema.
Miquel Martí i Pol
El fet de recitar un poema comporta molta memòria, entendre el tema del poema, utilitzar un to i una veu adeqüada, fer les pauses quan toca i moltes altres coses més que semblen fàcils però que en realitat no ho són tant. Els nervis d'estar davant la classe avegades et porten males passades, però és qüestió de pràctica i de saber-te el poema correctament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada