Power Point

Avantatges i desavantatges

  

Estructura dels programes de presentacions 

Els elements de que consten els programes de creació de presentacions són 6:

• Presentació
• Diapositives
• Objectes
• Accions
• Transicions
• Animacions

Les diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions en ella i col·loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges, etc i el conjunt de diapositives formen una presentació. Les presentacions en Power Point tenen l’extensió pptx o ppsx, en Impress creem arxius odp i google també utilitza el seu propi format, però la presentació s’emmagatzema al servidor. Cal dir que tots tres programes donen opcions d’exportar i importar arxius.

Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre diapositives
Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins la diapositiva
Les accions són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. (per exemple quan cliquem a sobre un text, anem a una dispositiva concreta)

Com les hem d'utilitzar a l'educació?

Bàsicament tenim dues opcions i no depén tant com pot semblar de la presentació sinó de la metodologia docent que s'utilitzi. Així doncs tenim un gran grup que utilitza les presentacions per a transmetre d'una manera ordenada i clara informació als alumnes i un segon grup que utilitza les presentacions per a: motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir ....

Avantatges

L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus o de l’esquema...

• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo,animacions,...
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts

 Desavantatges

• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.
• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.
• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença qu els alumnes ho assimilen més ràpid.
• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

software lliure i software privatiu

Software lliure= programari lliure

Programes privatius: No deixen accedir al seu codi font. A partir d'aquest es fa el programa. Si hi poguéssim accedir podríem modificar el programa, canviar-lo per una millora, etc...

El programari lliure és tot el contrari. El seu ideòleg és Richard Stallman.

Aquest es basa en 4 principis de llibertat:

- La llibertat d'executar.
- La llibertat de conèixer.
- La llibertat de distribuïr còpies.
- La llibertat de modificar el programa.

A contínuació deixo un vídeo que parla sobre aquest tema.

Els blocs

En els darrers anys, la creació de blogs ha crescut a tot el món de forma exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs.

La senzillesa d'ús dels blogs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i els facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències... Així van néixer els EduBlogs o blocs educatius.

Interaccions entre blogaires: la blogosfera educativa

Un blogaire és aquell crea i manté actualitzat el seu blog. Per norma general el blog no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent nous comentaris o articles).

Els lectors d'un blog sovint tenen el seu propi blog i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blogaires amb articles que es complementen i enriqueixen mútuament.

També és freqüent (i aconsellable) afegir/trobar en un blog una llista d'enllaços a altres blogs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un blog ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament.

En ocasions, quan l'autor d'un blog està interessat en encetar una reflexió conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer una reflexió inicial i convidar a altres blogaires a pensar-hi sobre el tema (aquesta estratègia rep el nom de mem). 

Així doncs, el concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires. 

 

Movie Maker

Vam dur a terme un movie maker amb imatges de la blanquerna, els espais, la gent, etc... També vaig poder afegir una música i diverses animacions durant tot el vídeo.

Aquí el teniu:

Google docs

Organització del treball en grup

Els treballs en petit grup es poden organitzar de diverses formes: la més simple (i malauradament la més freqüent) comporta fragmentar el treball o la tasca a realitzar en parts i repartir aquestes entre els components del grup. El resultat final és, en aquests casos, un sumatori de les diverses aportacions fetes pels components del grup.

Emprar aquesta estratègia comporta diversos problemes com ara que: l'estudiant només arriba a tenir una visió parcial del tema, no hi ha gaire interaccions ni enriquiment mutu entre els components del grup, el resultat final no és homogeni pel que fa al nivell d'aprofundiment aconseguit, l'estil o els aspectes formals... En general, un cop acabat el treball ens queda un cert sentiment d'insatisfacció, la sensació que es podria haver aprés més.

En un treball realitzat de forma col·laborativa, en canvi, hi ha constants interaccions entre els component del grup: es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta, hi ha una exigència mútua entre el components del grup. La sensació que ens queda és d'enriquiment personal, d'aprenentatge compartit.

Així doncs, tenim diverses opcions organitzatives, les dues citades (la sumativa i la col·laborativa) i d'altres que es situen entre elles. Per a cadascuna de les opcions haurem de disposar de recursos que ens facilitin el treball del grup.

A classe ena vam reunir en grups de 4 o 5 per dur a terme una activitat. Via Google docs havíem de :

• Crear i compartir un document de text. Un dels components del grup crearà un document de text que posteriorment compartirà amb els altres membres del grup. A continuació cadascú obrirà el document compartit. Comprovarem que tothom pot editar el mateix document en línia simultàniament i que en el moment que s'actualitza la finestra del navegador apareixen els fragments escrits pels companys. 

• Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. Crearem i compartirem amb els membres del grup una presentació. En diverses diapositives mostrarem una portada, un esquema amb els apartats que exposarem, imatges, vídeos i explicacions sintètiques amb els continguts més rellevants... Desarem i publicarem la presentació. 

• Crear un full de càlcul i un formulari. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades, el fulls de càlcul de Google també es poden emprar per recollir informació a través de formularis. En aquest exercici s'ha de crear un full de càlcul i des d'ell crear un formulari. En aquest formulari plantejarem tres qüestions referides a la presentació feta a l'exercici 2.  Per acabar publicarem el full de càlcul.

Viquipèdia

A GTIC, vam treballar la wikipèdia. Per poder treballar-la i experimentar amb aquesta eina, vam fer grups de 4 o 5 persones. La feina era la següent:

El primer que vam fer va ser visitar la pàgina de la Viquipèdia i entre totes les del grup, vam crear un compte per poder col·laborar conjuntament .

 Un cop ja teníem el compte creat, vam escollir un article interessant el qual nosaltres poguéssim aportar més informació. 

El nostre tema escollit va ser sobre: La panera dels tresors. Un cop seleccionat el tema vam aprofundir una mica més, posant més apartats o afegint característiques noves. Aquest no era un tema que ens venia de nou, ja que a Educació Visual i Plàstica, ja vàrem parlar i veure un vídeo sobre el tema.

Un cop vam llegir l'article, vam decidir quins eren els llocs més adequats per introduir aquesta formació. A continuació, vam prémer "modifica" per poder inserir nous punts. 

El glogster

A classe de GTIC, hem treballat una eina que es diu "glogster". Aquesta és una eina web 2.0 que ens permet crear murals digitals multimèdia.

Un glog és un pòster digital que ens permet fer moltes composicions i compartir-les, és una eina per ser treballada en un entorn social.

A diferència dels murals tradicionals, el glog et permet treballar amb elements com: imatges, fons, quadres de textos, vídeos, cartells, música, links, etc.

Per crear un glog heu de visitar la pàgina web www.glogster.com i registrar-vos. Hem de clicar l'opció " Sing up" i introduir les nostres dades.

A classe vam poder experimentar amb aquest programa, per atnt, vam fer un glog. 

Aquest és el meu:

http://www.glogster.com/marinasolercoso/unfinished-glog-3/g-6lr378q1an75r1fj2o52pa0

Els fluxogrames

A la classe de GTIC, també de dilluns 5 de desembre, vam tractar el tema dels fluxogrames: 

Jo mai havia sentit a parlar dels fluxogrames i tampoc n'havia vist mai cap. Dilluns vaig tenir l'oportunitat de veure'l i el vaig trobar molt interessant i no gaire complicat. Per fer-ne un vam utilitzar un programa on-line anomenat Gliffy. Aquí teniu la pàgina web:   http://www.gliffy.com/

Què és un fluxograma?

- És una representació gràfica de la seqüència d'activitats d'un procés.

- El fluxograma mostra elq ue es realitza en cada etapa, els materials o serveis que entren i surten del procés, les decisions que es prenen i les persones que es veuen involucrades.

- Aquest fa més fa`cil l'anàlisi dels seus clients i dels punts crítics del procés.

Quins símbols s'utilitzen?

En el fluxograma s'utilitzen un conjunt de símbols per representar el procés, les persones i els sectors que es veuen involucrats, la seqüència de les operacions i la circulació de les dades i els documents.
Els símbols que nosaltres utilitzarem més, són els següents:

Per a què s'utilitza?

- Entendre un procés i identificar les oportunitats de millora de la situació actual.
- Disenyar un nou projecte, incorporant les millores.
- Facilitar la comunicació entre les persones que estan involucrades en el mateix procés.
- Divulgar, de manera clar i concisa, informacions sobre processos.

A continuació poso un fluxograma ja acabat per a què pogueu entendre i visualitzar un exemple entre molts altres de fluxograma.


Procés: Dinar en un restaurant.

Durant aquests dies faré jo mateixa un fluxograma. El tema que ens ha proposat el professor és el següent: Com creuar la carretera encara que el semàfor estigui en verd. Hem de fer com si li expliquéssim a un nen o nena tot el que ha de fer i el que no.

Aquí el teniu:

Els mapes conceptuals

Dilluns 5 de Desembre, a classe de GTIC, com sempre vam aprendre a utlitzar nous programes, els quals són molt útils en la nostra professió i carrera de mestres.

Una de les coses que vam aprendre a fer va ser, mapes conceptuals. Jo personalment n'havia fet en cursos anteriors però mai de manera tecnològia i mitjançant un programa informàtic.

El programa que vam utilitzar per fer-lo va ser CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition. Aquest és un dels programes més coneguts per fer aquesta tasca i els permet fer d'una manera més eficient.

Crear un mapa conceptual ens ajuda a organitzar els nostres coneixements i també a ampliar-los sobre un tema.

 Per crear un bon mapa conceptual i útil , cal passar per diferents fases:

1.  Has de fer una selecció i jerarquització de conceptes, és a dir, fer una llista i ordenar-la.

2. Has de fer una reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres, és a dir,  cercar els connectors. Sempre ha d'haver un connector, no pot quedar res penjat ni sense relacionar.

3.  Has d'intetar que tingui una representació gràfica adequada. El dibuix del mapa ha de ser clar, coherent i entenedo. 

Així doncs, és un procés que facilita un aprenentatge signitficatiu, el qual ens ajuda a intergrar nous coneixements en els nostres esquemes mentals. 

Vaig trobar molt interessant aquest programa per crear mapes conceptuals. Al començament el vaig trobar una mica dificil, ja que l'estructura no em quedava gens entenedora i clara, sinó que era un embolic. Veia molt complicat el fet d'enllaçar tots els mots amb un connector lògic sense creuar-se amb altres línies. Un cop vaig familiaritzar-me amb el programa em va agardar molt.

El Prezi

Dilluns 21 de Novembre a la classe de GTIC vam aprendre a utilitzar el prezi. Aquest és un programa molt interessant i eficaç per dur a terme presentacions de fotografies i també hi pots introduir videos.
 
Cracterístiques del prezi:

• No hi ha diapositives
• És un entorn On-line. Pot ser públic, privat i compartit.
• Treballa en flash.
• En Prezi tenim un gran espai de treball sense divisions.
• Les divisions les fem amb frames.
• És un entorn multimèdia i podem disposar els elements a qualsevol lloc de l'espai.
• Permet representar els continguts a través de metàfores visuals
• És de funcionament senzill
• Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons.
• L'ordre el podem definir a través d'un path lliurement.
• Els moviments de pantalla del Prezi utilitzen intensivament el zoom dotant-los de gran dinamisme.
• Possibilitats de compartir les creacions. 

 

Els instruments on Prezi

BLOC O WIKI?

DIFERÈNCIES:

BLOC:

- El contingut és estàtic.

- Les entrades són editables.

- Les entrades són independents. Els textos són autònoms.

- Les noves entrades substitueixen a l'anterior.

- L'ordre és cronològic. Les entrades són en un ordre invers.

- A cada entrada hi surt la data de publicació.

- S'estableix una interacció externa amb els visitants a través dels comentaris( mode discussió).

- Els blocs tenen opció d'activar o desactivar l'opció dels comentaris.

- Si el bloc és actiu s'interactua a través de comentaris.

- Es creen petites comunitats de bloggers.

- Es creen fils de discussió.

WIKI:

- El contingut és dinàmic.

- S'estructura per pàgines.

- El contingut està en constant revisió i actualització.

- Aquest es va enriquint amb noves aportacions.

- Són més intemporals.

- Les pàgines s'editen i es revisen en funció dels continguts.

- La data de publicació es pot consultar a l'historial de les pàgines.

- S'estableix una teracció interna entre usuaris editors ( mode document).

- La relació entre els memebrs de la comunitat es produeix en les tasques d'edició.

- És un espai de coneixement compartit. Els usuaris i editors fan les seves aportacions i les posen a disposició dels altres.

 A continuació podreu observar un vídeo sobre els Blocs o els Wikis:

Blocs o Wikis?

INTERACTIVITAT

Aquest video ens mostra l'evolució de les noves tecnologies.

Jo destacaria aquests quatre punts:

- S'han adonat que els ordinadors no només són màquines per fer càlculs, com es pensava antigament, sinó que també és una eina molt útil per comunicar-nos.

- Fa una clara diferència entre el llibre tradicional de tota la vida, el de paper, i llegir i informar-nos de manera virtual. Pel que fa al segon, utilitzem els punts de connexió per accesdir a qualsevol concepte.

- La informació virtual la podem comparar amb la ment humana ja que és el que fa, associar idees.

- Antigament els ordinadors eren molt cars, molt costosos i també molt complicats d'utilitzar i d'entendre, cosa que actualment ha canviat.

Innovacions pel que fa al vocabulari:

- Hipertext: Nou model de la infromació relacionada.
- Hipermèdia: No només hi ha text sinó so, imatges i animació.