Les arracades de la mestra

Ja fa dues setmanes, a seminari vam comentar la lectura d'aquest llibre.anomenat:  "Les arracades de la mestra", escrit per Mari Carmen Diez Navarro, una mestra amb molta vocació.
Ens vam dividir en grups i vam dir a grans trets el que ens havia semblat el llibre, què ens vol transmetre l'autora, quines experiències posa com exemple, etc.. 

L'autora escriu aquest llibre des de la seva experiència d'estar treballant quaranta-un anys a una escola. Ella no vol que s'oblidin o es perdin vivències i comentaris dels nens i nenes que ha tingut ella. Aquest reuneix una selecció d'aquests textos en el que ella ha evocat experiències de la seva vida quotidiana, preocupacions sobre la criança actual i reflexions. Gràcies això, es pot veure  la manera que té l'autora d'entendre la formació, els vincles que considera saludables en l'àmbit familiar i educatiu, l'essència dels infants petits, la responsabilitat que hauria de tenir la societat respecte a la cura dels infants, entre d'altres coses. 
Segons Mari Carmen Diez Navarro, l'ambient escolar també és un valor que cal enriquir, aligual que la criança, una realitat preciosa.

Pel que fa a l'estructura:

Aquest llibre està dividit en quatre blocs, cada un d'ells amb diferents capítols els quals fan referència al diferents temes però amb tots ells amb molt de respecte i admiració als nens i nenes.

- Infants d'avui.
- Escoles d'avui.
- Famílies d'avui.
- Societat d'avui.

Ha sigut un llibre interessant de llegir, tots els exemples que posa dels infants són mol curiosos i ben buscats. El que m'ha agradat també és que els diàlegs que podem llegir dels infants, són tal qual els nens i nenes ho deien i això fa que siguin molt més realistes i naturals.

És un llibre que recomanaria!

Documentar, una nova mirada

Resum del llibre

Documentar, una nova mirada, aquest va ser l'últim llibre que vam llegir de seminari. Aquest forma part de la Xarxa territorial d'Educació Infantil a Catalunya de 0 als 6 anys.

Aquesta Xarxa Territorial ha dut a terme un debat ampli sobre les múltiples possibilitats o utilitats que ofereix la documentació, sobre les idees que cadascú tenia, sobre les experiències realitzades, sobre els dubtes que la mateixa voluntat de documentar podria generar, entre d'altres coses.

Aquest procés de documentar és complicat ja que arribar a captar una imatge interessant mentre es treballa amb els infants no és senzill.

El setembre de 2006 en la Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya es va prendre l'acord de treballar sobre la documentació a l'escola bressol i el parvulari. Molts mestres catalans feia temps que documentaven.

Documentar:

- Documentar no és reproduir "cromets", imatges sempre agradables de nens i nenes bufons que fan moneries, ni és un seguit d'imatges de criatures boniques o que senzillament fan bonic, sinó que documentar, per a les mestres que han participat al debat de la xarxa, és molt més seriós tant des del punt de vista pedagògic com social i polític.

- Documentar és una pràctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir de la realitat, a aquella que dóna valor i es sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia.

- Documentar és recollir allò que passa en un grup d'infants i, per tant, és comprensible que des de sempre hi ha hagut mestres i pedagogs que han recollit i documentat el que feien els infants.

-Documentar és una oportunitat per poder donar visibilitat a la imatge d'infant, d'adult i d'educació, que es construeix en una realitat determinada.

Documentació:

- Meritxell Bonàs destaca: " La documentació és una eina imprescindible per seguir l'afany dels infants per conèixer i entendre. Fa visible la seva activitat i permet reflexionar-hi, millorar la feina de cada dia, ordenar el pensament".

- La documentació fa visible la trama de relacions cauals que es produeixen, potser en un instant fugaç, potser al llarg d'un curs, dins de l'escola. Permet mostrar-ho a fora, establir un diàleg amb les famílies i aprofundir el sentit de comunitat.

La documentació és un camí que tot just s'ha iniciat...

Malaguzzi recora: "Les mestres són com exploradors que utilitzen brúixoles i mapes. I com els exploradors saben on és la meta. "Saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any, perquè el terreny, el clima, les estacions i els infants són diferents."

Així doncs un /a mestre/a hauria de:

- Hauria de ser curiós.

- Han de ser actius, dinàmics i creatius.

- Ha de ser responsable.

- Ha de conèixer als infants i interessar-se per ells.

- Escoltar les demandes dels infants.

- Saber treballar en quip.

- Donar llibertat a l'infant en tot moment.

- Observar i escoltar a l'infant.

Aquest ha sigut un llibre molt interessant de llegir. Trobo que les imatges, les explicacions i els casos estan molt bé. És un llibre molt entretingut i per això el recomano.