Les arracades de la mestra

Ja fa dues setmanes, a seminari vam comentar la lectura d'aquest llibre.anomenat:  "Les arracades de la mestra", escrit per Mari Carmen Diez Navarro, una mestra amb molta vocació.
Ens vam dividir en grups i vam dir a grans trets el que ens havia semblat el llibre, què ens vol transmetre l'autora, quines experiències posa com exemple, etc.. 

L'autora escriu aquest llibre des de la seva experiència d'estar treballant quaranta-un anys a una escola. Ella no vol que s'oblidin o es perdin vivències i comentaris dels nens i nenes que ha tingut ella. Aquest reuneix una selecció d'aquests textos en el que ella ha evocat experiències de la seva vida quotidiana, preocupacions sobre la criança actual i reflexions. Gràcies això, es pot veure  la manera que té l'autora d'entendre la formació, els vincles que considera saludables en l'àmbit familiar i educatiu, l'essència dels infants petits, la responsabilitat que hauria de tenir la societat respecte a la cura dels infants, entre d'altres coses. 
Segons Mari Carmen Diez Navarro, l'ambient escolar també és un valor que cal enriquir, aligual que la criança, una realitat preciosa.

Pel que fa a l'estructura:

Aquest llibre està dividit en quatre blocs, cada un d'ells amb diferents capítols els quals fan referència al diferents temes però amb tots ells amb molt de respecte i admiració als nens i nenes.

- Infants d'avui.
- Escoles d'avui.
- Famílies d'avui.
- Societat d'avui.

Ha sigut un llibre interessant de llegir, tots els exemples que posa dels infants són mol curiosos i ben buscats. El que m'ha agradat també és que els diàlegs que podem llegir dels infants, són tal qual els nens i nenes ho deien i això fa que siguin molt més realistes i naturals.

És un llibre que recomanaria!

Documentar, una nova mirada

Resum del llibre

Documentar, una nova mirada, aquest va ser l'últim llibre que vam llegir de seminari. Aquest forma part de la Xarxa territorial d'Educació Infantil a Catalunya de 0 als 6 anys.

Aquesta Xarxa Territorial ha dut a terme un debat ampli sobre les múltiples possibilitats o utilitats que ofereix la documentació, sobre les idees que cadascú tenia, sobre les experiències realitzades, sobre els dubtes que la mateixa voluntat de documentar podria generar, entre d'altres coses.

Aquest procés de documentar és complicat ja que arribar a captar una imatge interessant mentre es treballa amb els infants no és senzill.

El setembre de 2006 en la Xarxa Territorial d'Educació Infantil de Catalunya es va prendre l'acord de treballar sobre la documentació a l'escola bressol i el parvulari. Molts mestres catalans feia temps que documentaven.

Documentar:

- Documentar no és reproduir "cromets", imatges sempre agradables de nens i nenes bufons que fan moneries, ni és un seguit d'imatges de criatures boniques o que senzillament fan bonic, sinó que documentar, per a les mestres que han participat al debat de la xarxa, és molt més seriós tant des del punt de vista pedagògic com social i polític.

- Documentar és una pràctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir de la realitat, a aquella que dóna valor i es sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia.

- Documentar és recollir allò que passa en un grup d'infants i, per tant, és comprensible que des de sempre hi ha hagut mestres i pedagogs que han recollit i documentat el que feien els infants.

-Documentar és una oportunitat per poder donar visibilitat a la imatge d'infant, d'adult i d'educació, que es construeix en una realitat determinada.

Documentació:

- Meritxell Bonàs destaca: " La documentació és una eina imprescindible per seguir l'afany dels infants per conèixer i entendre. Fa visible la seva activitat i permet reflexionar-hi, millorar la feina de cada dia, ordenar el pensament".

- La documentació fa visible la trama de relacions cauals que es produeixen, potser en un instant fugaç, potser al llarg d'un curs, dins de l'escola. Permet mostrar-ho a fora, establir un diàleg amb les famílies i aprofundir el sentit de comunitat.

La documentació és un camí que tot just s'ha iniciat...

Malaguzzi recora: "Les mestres són com exploradors que utilitzen brúixoles i mapes. I com els exploradors saben on és la meta. "Saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any, perquè el terreny, el clima, les estacions i els infants són diferents."

Així doncs un /a mestre/a hauria de:

- Hauria de ser curiós.

- Han de ser actius, dinàmics i creatius.

- Ha de ser responsable.

- Ha de conèixer als infants i interessar-se per ells.

- Escoltar les demandes dels infants.

- Saber treballar en quip.

- Donar llibertat a l'infant en tot moment.

- Observar i escoltar a l'infant.

Aquest ha sigut un llibre molt interessant de llegir. Trobo que les imatges, les explicacions i els casos estan molt bé. És un llibre molt entretingut i per això el recomano. 

ELS VALORS DE L'ESPORT: podem educar als més petits a través de l'esport?

Dijous 3 de Novembre, a seminari, vam comentar l'activitat "els valors de l'esport". Vam haver de veure un vídeo sobre el futbol aquí a Espanya, nens que juguen partits els dissabtes, aficionats que segueixen el seu equip allà on juguin, arbitres, problemes que suposen els partits, violencia, és a dir, tot el que envolta al món del futbol.

 El vídeo es pot veure a la pàgina web del programa "Comando actualidad" a televisió espanyola.

Un cop vist aquest vídeo treiem les segúents conclusions:

- És l'esport rei a tot el món.

- És un esport que genera molta competitivitat i no tan sols els jugadors que en aquell moment estan jugant sinó dels seguidors que estan al camp veient el partit o a acasa seva.

- Per als més petits jugar a futbol hauria de ser diversió, entreteniment, una manera de socialitzar-se, etc...No com una professió.

- Els pares sempre volen que l'equip del seu fill guanyi o que el seu fill marqui un gol, si no és així és quan comencen les discusions, les amenaçes, etc...

- Genera molta violència i no nómés verbal sinó també física.

- En molts partits han de tenir seguretat o venir la policia per aturar les discussions entre els pares o la dels pares amb l'arbitre.

- S'han d'ensenyar un valors completament diferents als infants pel que fa al futbol.

- Suposa molts diners i moltes despeses per als seguidors d'aquest espot, ja que van a tots els partits, tenen l'equipació sencera ia costumen a tenir molts objeces amb l'escut els colors del seu equip.

- Un cop vista la imatge del jove Hooligan del Feyenoord, sento pena, ja  que està fent el que veu a la nostra societat i sobretot a la seva família . Els infants es donen compte molt ràpidament del que succeeix al seu voltant, i si estan veient un partit de futbol amb la seva família i tots es posen a cridar i a insultar als jugadors, als arbitres, etc..ells també ho faran. El que els pares no poden pretendre és comportar-se d'aquesta manera tan poc apropiada i després que els seus fills no ho facin.

- Socialment se li dóna massa importància i això es transmet als infants. No està malament que que a un nen/a li pugui agradar el futbol però s'ha de deixar a un costat la violència ja sigui verbal o física i donar-li un altre sentit a aquest espot com ara diversió, entreteniment i salut.

- Socialment perdre està mal vist i guanyar és el millor que et pot passar.La cosa canviaria si s'entengués la competició des d'un paradigma alternatiu "jo contra jo mateix/a". Vist d'aquesta manera canvia molt ja que estem parlant d'una superació pròpia, no comprant-se amb ningú altre. Les coses les fariem per a nosaltres  mateixos/es no perquè un altre també ho fa o perquè l'altre/a ho farà millor, sinó perquè t'interessa personalment, és a dir, la pròpia superació.

ENTORN SONOR

El dijous 27 d'octubre vam exposar a seminari el treball sobre l'entorn sonor. Aquest consistia en apuntar en un full tots els sons que escoltessis des de que t'aixecaves de bon matí fins arribar a la facultat.

Un cop recopilats tots els sons, els quals eren infinits i molt repetitius, havíem de destacar aquells agradables i els desagradables. La majoria de sons del carrer i els repetitius com els cotxes, les motos, els trens, les conversacions de la gent, etc...eren els desagradables, en canvi, els sons dels ocellets i altres més relaxants eren els que consideravem més agradables.

Va ser una activitat interessant ja que no acostumem a analitzar els sons o sorolls que escoltem dia a dia i menys intentar escoltar diferents sons alhora. Ho recoman-ho!

DESCRIPCIÓ D'UNA IMATGE

GUIÓ

Introducció:

Aquesta és la imatge que vaig seleccionar per fer la decripció que ens van manar a seminari. En un primer moment tenia la idea de buscar imatges amb platges paradisíaques on aparegués el mar, el sol quan surt, etc.. però al final em va venir a la memòria una fotografia que vaig fer a l'estiu amb les amigues en una platja de València on també aparèixen alguns dels elements citats anteriorment.

Característiques de les formes representades i les relacions entre elles:

Pel que fa a les formes de la fotografia i els elements que hi surten, es pot dir que hi predominen unes formes rectes, horitzontals com és la sorra de la platja, el mar, el cel..El sol es troba en el centre de la fotografia com també la figura humana fent un salt en vertical. Es pot observar els colors pròpis quan surt el sol.

Sensacions i/o emocions experimentades en observar la imatge:

Aquesta imatge em porta molt bons records ja que van ser unes vacances de l'any passat perfectes.La temporada de vacances és molt desitjada per tothom per tant tot el que facis a les vacances et transmetrà emocions i records positius. Només veure la fotografia sento tranquil·litat, llibertat, alegria, independència, entre moltes altres emocions.

Intenció comunicativa:

Aquesta fotografia no la vam fer amb cap intenció comunicativa com per exemple ho podria fer un fotògraf professional, sinó que ho vam fer per divertir-nos. Si aquesta imatge no l'hagués vist mai em transmetria les mateixes sensacions que he enumerat anteriorment.

Conclusió:

No ha sigut una imatge complicada de descriure ja que he tingut molt present el moment  vam fer la fotografia, la època que era, els records positius, cap emoció negativa, etc... Aquesta imatge l'he titulat "El començament d'un nou dia".

DECÀLEG D'UN/A MESTRE/A

A seminari vam estar parlant sobre les qualitats que havia de tenir un bon mestre/a a la seva aula i amb els infants. Aquestes van ser les qualitats que el nostre grup vam creure necessàries i importants alhora d'exercir com a un/a bon/a mestre/a.


UN BON MESTRE/A HAURIA DE:

- Saber escoltar i ser un bon observador/a en tot moment.
- Respectar als infants i no comparar-los entre ells.
- Ser pacient.
- Saber captar l'atenció dels infants.
- Ser clar/a, concís/a i un bon/a comunicador/a.
- Ser motivador/a i positiu.
- Ser creatiu i innovador/a.
- Interessar-se pels infants i conèixer-los.
- Ser responsable i organitzat/ada.
 - Accentuar les accions positives dels infants no tant les negatives.

GUIX

Hem realitzat un treball sobre una revista educativa a seminari, la qual s'anomena "Guix". A continuació podeu llegir- ne més sobre aquesta revista i més concretament sobre un article.

- Titol: Guix

- Periodicitat: Mensual.

- Estructura: Els articles estan classificats per nivells que s'identifiquen de la següent manera:

     G: General.

      I: Educació Inicial.

      P: Educació primària.

      CI : Cicle inicial.

      CM: Cicle mitjà.

      CS: Cicle superior.

       S: Educació secundària obligatòria.

       B: Batxillerat.

A continuació podreu observar l'índex d'aquesta revista en concret:

ÍNDEX:

Editorial: Notícia anomenada educació per a tothom.

Retalls: Bloc de notícies i d'informació sobre educació.

Fòrums: Opinions personals de periodistes, mestres, pedagogs, és a dir, especialistes en educació.

Retrat: Especificació d'un tema en concret.

A fons: En aquest apartat divideixen els diferents articles en l'estructura anteriorment esmentada.

Reflexió: Han escollit una notícia com a reflexió. Aquesta és més llarga.

En pràctica: Són projectes de treball que es porten a la pràctica.

Finestra oberta: Articles sobre un tema, en concret, sobre sistemes d'indicadors i avaluació de centres.

Tema del curs: Article dirigit a educació infantil i primària sobre l'organització de l'espai i el temps a l'aula.

Escola, territori, comunitat: En aquest cas l'autor de l'article s centra en l'aprenentatge i servei a l'Hospitalet de Llobregat( Baix Llobregat).

Flaix: En aquest article destaca els objectius que té una escola d'Esparraguera pel que fa a un tema específic, la Terra.

- Seccions fixes:

Editorial.

Retalls.

Retrat.

Reflexió.

En la pràctica.

Finestra oberta.

Bloc.

- Públic a qui va dirigit: Mestres, pares i mares, psicòlegs, pedagogs, estudiants d'educació, entre altres. Va dirigida a tots aquells professionals relacionats amb educació.

- Línia de la revista: Educació, divulgació pionera i investigació.

- Resum de l'article escollit:

Hem escollit un article que es titula "De l'Argentina, del Marroc i del Paraguai a l'hivern i a l'estiu". Aquest, tracta d'una estudiant de mestres d'educació primària que l'hi han donat la gran oportunitat de fer les pràctiques de la carrera a uan escola pública de Molins de Rei. En aquesta escola treballen mestres que creuen en una innovació educativa i en un aprenentatge ue tingui sentit per a l'alumnat.Per tant, aquest centre va acceptar la brillant idea que l'estudiant de pràctiques realitzés un treball per projectes amb els infants de primer de primària. Seguidament, l'estudiant de pràctiques explica que quan parlem d'una metodologia interdisciplinada, no ens referim a aquell quadre de s'estructura per hores i que es basa en un ordre establert, sinó que parlem de la connexió entre les diferents disciplines, però sense oblidar les disciplines. Els projectes formen part d'un procés de formació que constitueix el coneixement docent des de la pràctica, és a dir, es reconstrueix a mesura que es va passant a la pràctica. Recalca que un treball per projectes és com una espiral que continua el seu moviment d'expansió i on apareixen qüestions noves i la demanda de concrecions que fins aleshores no havien aparegut. Una vegada l'estudiant de p`ràctiques ha posat en pràctica el seu treball per projectes amb aquests infants, conclou que cal tenir en compte que un projectes no és un programa abans d'iniciar-lo, sinó que, una vegada quedi tancat, serà quan es programarà, i finalment expressa que va poder relacionar totes les competècies bàsiques i englobar ells objectius i els continguts de primer de primària a través del projecte.