Dimecres 30 de Novembre, a classe de COED, vam llegir lectures en veu alta per la resta de companys/es. Jo no em sentia gaire còmode llegint una lectura d'un llibre o d'un article, per tant vaig escollir llegir un conte.
Només pensar en un conte, em va venir al cap el conte del Patufet. Aquest és un conte tradicional que a tots els infants els hi agrada molt. Jo a la meva llar d'infants l'he explicat diferents cops i rebo una resposta molt positiva per part dels nens i nenes.
Amb aquesta lectura s'avaluava diferents aspectes com per exemple la fonètica, el to de la veu, el fet de mirar al públic etc.. Va ser una experiència molt gratificadora.
A continuació podeu veure el conte del patufet:
EL
CONTE DEL PATUFET
Ve’t aquí que una vegada era
un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li
deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va
dir:
”Ai,filla,quina
guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el
safrà enlloc.
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu
es ficava,de seguida va contestar:
“Mare,si no hi ha safrà,jo
us en puc anar a buscar.”
“On vols anar, on vols anar! No veus
que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un
cigró?”
“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé
prou que em sentiran”
“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs
quan siguis gran.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar
safrà!”
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per
fer-lo callar, la seva mare li va dir:
“Bé ja n’hi ha prou,
Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en
Josepet.”
I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut,
amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
“Patim, patam,
patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu
en Patufet.
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga
d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.
“!Ep, ep!”
“Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà.
I el botiguer tot era
mirar per ací i per allà.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què
voleu?”
“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em
despatxeu un dineret de safrà”
I el botiguer torna a mirar i
busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop
veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i
l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan
aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort,
se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre
adroguer.
“Patim,patam,patum,homes i dones del cap
dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet”
I de por la gent
s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una
paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.
I quan en
Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n
sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:
“Mare,em voleu
deixar anar ara a portar el dinar al pare?”
“Això si que no,
fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”
“Eh!
Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”
Tant i tant ho va
demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:
“Per no
sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”
I en
Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com
si res, se’l va carregar a coll.
Pel camí, cantava així:
“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam,
patum, no trepitgeu en Patufet.”
En sortir del poble, la gent,
esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos
fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.
A
mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un
hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop ,
comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a
amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un
mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb
esclops i barretina i les calces de vellut.
Cap el tard, el pare i
la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell
tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a
cridar:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
I en Patufet,
de lluny, els contestava:
“Sóc a la panxa del bou, que no hi
neva ni plou”
Com que no el sentien, els seus pares anaven
cridant:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet
contestava:
“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni
plou.”
Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el
Patufet!
Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a
donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar
inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al
capdavall, el bou va i fa: Pam!
I com un llampec va sortir en
Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.
I
aquest conte s’ha acabat.
