Google docs

Organització del treball en grup

Els treballs en petit grup es poden organitzar de diverses formes: la més simple (i malauradament la més freqüent) comporta fragmentar el treball o la tasca a realitzar en parts i repartir aquestes entre els components del grup. El resultat final és, en aquests casos, un sumatori de les diverses aportacions fetes pels components del grup.

Emprar aquesta estratègia comporta diversos problemes com ara que: l'estudiant només arriba a tenir una visió parcial del tema, no hi ha gaire interaccions ni enriquiment mutu entre els components del grup, el resultat final no és homogeni pel que fa al nivell d'aprofundiment aconseguit, l'estil o els aspectes formals... En general, un cop acabat el treball ens queda un cert sentiment d'insatisfacció, la sensació que es podria haver aprés més.

En un treball realitzat de forma col·laborativa, en canvi, hi ha constants interaccions entre els component del grup: es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta, hi ha una exigència mútua entre el components del grup. La sensació que ens queda és d'enriquiment personal, d'aprenentatge compartit.

Així doncs, tenim diverses opcions organitzatives, les dues citades (la sumativa i la col·laborativa) i d'altres que es situen entre elles. Per a cadascuna de les opcions haurem de disposar de recursos que ens facilitin el treball del grup.

A classe ena vam reunir en grups de 4 o 5 per dur a terme una activitat. Via Google docs havíem de :

• Crear i compartir un document de text. Un dels components del grup crearà un document de text que posteriorment compartirà amb els altres membres del grup. A continuació cadascú obrirà el document compartit. Comprovarem que tothom pot editar el mateix document en línia simultàniament i que en el moment que s'actualitza la finestra del navegador apareixen els fragments escrits pels companys. 

• Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. Crearem i compartirem amb els membres del grup una presentació. En diverses diapositives mostrarem una portada, un esquema amb els apartats que exposarem, imatges, vídeos i explicacions sintètiques amb els continguts més rellevants... Desarem i publicarem la presentació. 

• Crear un full de càlcul i un formulari. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades, el fulls de càlcul de Google també es poden emprar per recollir informació a través de formularis. En aquest exercici s'ha de crear un full de càlcul i des d'ell crear un formulari. En aquest formulari plantejarem tres qüestions referides a la presentació feta a l'exercici 2.  Per acabar publicarem el full de càlcul.

Viquipèdia

A GTIC, vam treballar la wikipèdia. Per poder treballar-la i experimentar amb aquesta eina, vam fer grups de 4 o 5 persones. La feina era la següent:

El primer que vam fer va ser visitar la pàgina de la Viquipèdia i entre totes les del grup, vam crear un compte per poder col·laborar conjuntament .

 Un cop ja teníem el compte creat, vam escollir un article interessant el qual nosaltres poguéssim aportar més informació. 

El nostre tema escollit va ser sobre: La panera dels tresors. Un cop seleccionat el tema vam aprofundir una mica més, posant més apartats o afegint característiques noves. Aquest no era un tema que ens venia de nou, ja que a Educació Visual i Plàstica, ja vàrem parlar i veure un vídeo sobre el tema.

Un cop vam llegir l'article, vam decidir quins eren els llocs més adequats per introduir aquesta formació. A continuació, vam prémer "modifica" per poder inserir nous punts. 

El glogster

A classe de GTIC, hem treballat una eina que es diu "glogster". Aquesta és una eina web 2.0 que ens permet crear murals digitals multimèdia.

Un glog és un pòster digital que ens permet fer moltes composicions i compartir-les, és una eina per ser treballada en un entorn social.

A diferència dels murals tradicionals, el glog et permet treballar amb elements com: imatges, fons, quadres de textos, vídeos, cartells, música, links, etc.

Per crear un glog heu de visitar la pàgina web www.glogster.com i registrar-vos. Hem de clicar l'opció " Sing up" i introduir les nostres dades.

A classe vam poder experimentar amb aquest programa, per atnt, vam fer un glog. 

Aquest és el meu:

http://www.glogster.com/marinasolercoso/unfinished-glog-3/g-6lr378q1an75r1fj2o52pa0

Les arracades de la mestra

Ja fa dues setmanes, a seminari vam comentar la lectura d'aquest llibre.anomenat:  "Les arracades de la mestra", escrit per Mari Carmen Diez Navarro, una mestra amb molta vocació.
Ens vam dividir en grups i vam dir a grans trets el que ens havia semblat el llibre, què ens vol transmetre l'autora, quines experiències posa com exemple, etc.. 

L'autora escriu aquest llibre des de la seva experiència d'estar treballant quaranta-un anys a una escola. Ella no vol que s'oblidin o es perdin vivències i comentaris dels nens i nenes que ha tingut ella. Aquest reuneix una selecció d'aquests textos en el que ella ha evocat experiències de la seva vida quotidiana, preocupacions sobre la criança actual i reflexions. Gràcies això, es pot veure  la manera que té l'autora d'entendre la formació, els vincles que considera saludables en l'àmbit familiar i educatiu, l'essència dels infants petits, la responsabilitat que hauria de tenir la societat respecte a la cura dels infants, entre d'altres coses. 
Segons Mari Carmen Diez Navarro, l'ambient escolar també és un valor que cal enriquir, aligual que la criança, una realitat preciosa.

Pel que fa a l'estructura:

Aquest llibre està dividit en quatre blocs, cada un d'ells amb diferents capítols els quals fan referència al diferents temes però amb tots ells amb molt de respecte i admiració als nens i nenes.

- Infants d'avui.
- Escoles d'avui.
- Famílies d'avui.
- Societat d'avui.

Ha sigut un llibre interessant de llegir, tots els exemples que posa dels infants són mol curiosos i ben buscats. El que m'ha agradat també és que els diàlegs que podem llegir dels infants, són tal qual els nens i nenes ho deien i això fa que siguin molt més realistes i naturals.

És un llibre que recomanaria!

Recital de poemes

Ahir dia 7 de desembre, a classe de COED, vam fer uns quants recitals de poemes per la resta de companys i companyes. Jo vaig escollir el següent poema de Miquel Martí i Pol que s'anomena "l'Espai de mi".

 L'ESPAI DE MI

Vetlla l'espai de mi que et configura

i així sabràs que mai no s'interposa

entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una

dimensió de mi que no sabia

potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te

pels blaus i verds lentíssims de la tarda

i pels ocres tendríssims del poema.

Miquel Martí i Pol

El fet de recitar un poema comporta molta memòria, entendre el tema del poema, utilitzar un to i una veu adeqüada, fer les pauses quan toca i moltes altres coses més que semblen fàcils però que en realitat no ho són tant. Els nervis d'estar davant la classe avegades et porten males passades, però és qüestió de pràctica i de saber-te el poema correctament.

Els fluxogrames

A la classe de GTIC, també de dilluns 5 de desembre, vam tractar el tema dels fluxogrames: 

Jo mai havia sentit a parlar dels fluxogrames i tampoc n'havia vist mai cap. Dilluns vaig tenir l'oportunitat de veure'l i el vaig trobar molt interessant i no gaire complicat. Per fer-ne un vam utilitzar un programa on-line anomenat Gliffy. Aquí teniu la pàgina web:   http://www.gliffy.com/

Què és un fluxograma?

- És una representació gràfica de la seqüència d'activitats d'un procés.

- El fluxograma mostra elq ue es realitza en cada etapa, els materials o serveis que entren i surten del procés, les decisions que es prenen i les persones que es veuen involucrades.

- Aquest fa més fa`cil l'anàlisi dels seus clients i dels punts crítics del procés.

Quins símbols s'utilitzen?

En el fluxograma s'utilitzen un conjunt de símbols per representar el procés, les persones i els sectors que es veuen involucrats, la seqüència de les operacions i la circulació de les dades i els documents.
Els símbols que nosaltres utilitzarem més, són els següents:

Per a què s'utilitza?

- Entendre un procés i identificar les oportunitats de millora de la situació actual.
- Disenyar un nou projecte, incorporant les millores.
- Facilitar la comunicació entre les persones que estan involucrades en el mateix procés.
- Divulgar, de manera clar i concisa, informacions sobre processos.

A continuació poso un fluxograma ja acabat per a què pogueu entendre i visualitzar un exemple entre molts altres de fluxograma.


Procés: Dinar en un restaurant.

Durant aquests dies faré jo mateixa un fluxograma. El tema que ens ha proposat el professor és el següent: Com creuar la carretera encara que el semàfor estigui en verd. Hem de fer com si li expliquéssim a un nen o nena tot el que ha de fer i el que no.

Aquí el teniu:

Els mapes conceptuals

Dilluns 5 de Desembre, a classe de GTIC, com sempre vam aprendre a utlitzar nous programes, els quals són molt útils en la nostra professió i carrera de mestres.

Una de les coses que vam aprendre a fer va ser, mapes conceptuals. Jo personalment n'havia fet en cursos anteriors però mai de manera tecnològia i mitjançant un programa informàtic.

El programa que vam utilitzar per fer-lo va ser CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition. Aquest és un dels programes més coneguts per fer aquesta tasca i els permet fer d'una manera més eficient.

Crear un mapa conceptual ens ajuda a organitzar els nostres coneixements i també a ampliar-los sobre un tema.

 Per crear un bon mapa conceptual i útil , cal passar per diferents fases:

1.  Has de fer una selecció i jerarquització de conceptes, és a dir, fer una llista i ordenar-la.

2. Has de fer una reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres, és a dir,  cercar els connectors. Sempre ha d'haver un connector, no pot quedar res penjat ni sense relacionar.

3.  Has d'intetar que tingui una representació gràfica adequada. El dibuix del mapa ha de ser clar, coherent i entenedo. 

Així doncs, és un procés que facilita un aprenentatge signitficatiu, el qual ens ajuda a intergrar nous coneixements en els nostres esquemes mentals. 

Vaig trobar molt interessant aquest programa per crear mapes conceptuals. Al començament el vaig trobar una mica dificil, ja que l'estructura no em quedava gens entenedora i clara, sinó que era un embolic. Veia molt complicat el fet d'enllaçar tots els mots amb un connector lògic sense creuar-se amb altres línies. Un cop vaig familiaritzar-me amb el programa em va agardar molt.

El conte del patufet!

Dimecres 30 de Novembre, a classe de COED, vam llegir lectures en veu alta per la resta de companys/es. Jo no em sentia gaire còmode llegint una lectura d'un llibre o d'un article, per tant vaig escollir llegir un conte. 

Només pensar en un conte, em va venir al cap el conte del Patufet. Aquest és un conte tradicional que a tots els infants els hi agrada molt. Jo a la meva llar d'infants l'he explicat diferents cops i rebo una resposta molt positiva per part dels nens i nenes.

Amb aquesta lectura s'avaluava diferents aspectes com per exemple la fonètica, el to de la veu, el fet de mirar al públic etc.. Va ser una experiència molt gratificadora.

A continuació podeu veure el conte del patufet:

EL CONTE DEL PATUFET

Ve’t aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va dir:

”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:
“Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.”
“On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”
“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran”
“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:
“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.”
I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà.
I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”
“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”
I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.
“Patim,patam,patum,homes i dones del cap dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet”
I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.
I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:
“Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”
“Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”
Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:
“Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”
I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.
Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.”
En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.
A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.
Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
I en Patufet, de lluny, els contestava:
“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”
Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet!
Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam!
I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.
I aquest conte s’ha acabat.