Power Point

Avantatges i desavantatges

  

Estructura dels programes de presentacions 

Els elements de que consten els programes de creació de presentacions són 6:

• Presentació
• Diapositives
• Objectes
• Accions
• Transicions
• Animacions

Les diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions en ella i col·loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges, etc i el conjunt de diapositives formen una presentació. Les presentacions en Power Point tenen l’extensió pptx o ppsx, en Impress creem arxius odp i google també utilitza el seu propi format, però la presentació s’emmagatzema al servidor. Cal dir que tots tres programes donen opcions d’exportar i importar arxius.

Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre diapositives
Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins la diapositiva
Les accions són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. (per exemple quan cliquem a sobre un text, anem a una dispositiva concreta)

Com les hem d'utilitzar a l'educació?

Bàsicament tenim dues opcions i no depén tant com pot semblar de la presentació sinó de la metodologia docent que s'utilitzi. Així doncs tenim un gran grup que utilitza les presentacions per a transmetre d'una manera ordenada i clara informació als alumnes i un segon grup que utilitza les presentacions per a: motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir ....

Avantatges

L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus o de l’esquema...

• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo,animacions,...
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts

 Desavantatges

• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.
• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.
• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença qu els alumnes ho assimilen més ràpid.
• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

software lliure i software privatiu

Software lliure= programari lliure

Programes privatius: No deixen accedir al seu codi font. A partir d'aquest es fa el programa. Si hi poguéssim accedir podríem modificar el programa, canviar-lo per una millora, etc...

El programari lliure és tot el contrari. El seu ideòleg és Richard Stallman.

Aquest es basa en 4 principis de llibertat:

- La llibertat d'executar.
- La llibertat de conèixer.
- La llibertat de distribuïr còpies.
- La llibertat de modificar el programa.

A contínuació deixo un vídeo que parla sobre aquest tema.

Els blocs

En els darrers anys, la creació de blogs ha crescut a tot el món de forma exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs.

La senzillesa d'ús dels blogs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i els facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències... Així van néixer els EduBlogs o blocs educatius.

Interaccions entre blogaires: la blogosfera educativa

Un blogaire és aquell crea i manté actualitzat el seu blog. Per norma general el blog no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent nous comentaris o articles).

Els lectors d'un blog sovint tenen el seu propi blog i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blogaires amb articles que es complementen i enriqueixen mútuament.

També és freqüent (i aconsellable) afegir/trobar en un blog una llista d'enllaços a altres blogs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un blog ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament.

En ocasions, quan l'autor d'un blog està interessat en encetar una reflexió conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer una reflexió inicial i convidar a altres blogaires a pensar-hi sobre el tema (aquesta estratègia rep el nom de mem). 

Així doncs, el concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires. 

 

Movie Maker

Vam dur a terme un movie maker amb imatges de la blanquerna, els espais, la gent, etc... També vaig poder afegir una música i diverses animacions durant tot el vídeo.

Aquí el teniu:

Google docs

Organització del treball en grup

Els treballs en petit grup es poden organitzar de diverses formes: la més simple (i malauradament la més freqüent) comporta fragmentar el treball o la tasca a realitzar en parts i repartir aquestes entre els components del grup. El resultat final és, en aquests casos, un sumatori de les diverses aportacions fetes pels components del grup.

Emprar aquesta estratègia comporta diversos problemes com ara que: l'estudiant només arriba a tenir una visió parcial del tema, no hi ha gaire interaccions ni enriquiment mutu entre els components del grup, el resultat final no és homogeni pel que fa al nivell d'aprofundiment aconseguit, l'estil o els aspectes formals... En general, un cop acabat el treball ens queda un cert sentiment d'insatisfacció, la sensació que es podria haver aprés més.

En un treball realitzat de forma col·laborativa, en canvi, hi ha constants interaccions entre els component del grup: es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta, hi ha una exigència mútua entre el components del grup. La sensació que ens queda és d'enriquiment personal, d'aprenentatge compartit.

Així doncs, tenim diverses opcions organitzatives, les dues citades (la sumativa i la col·laborativa) i d'altres que es situen entre elles. Per a cadascuna de les opcions haurem de disposar de recursos que ens facilitin el treball del grup.

A classe ena vam reunir en grups de 4 o 5 per dur a terme una activitat. Via Google docs havíem de :

• Crear i compartir un document de text. Un dels components del grup crearà un document de text que posteriorment compartirà amb els altres membres del grup. A continuació cadascú obrirà el document compartit. Comprovarem que tothom pot editar el mateix document en línia simultàniament i que en el moment que s'actualitza la finestra del navegador apareixen els fragments escrits pels companys. 

• Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. Crearem i compartirem amb els membres del grup una presentació. En diverses diapositives mostrarem una portada, un esquema amb els apartats que exposarem, imatges, vídeos i explicacions sintètiques amb els continguts més rellevants... Desarem i publicarem la presentació. 

• Crear un full de càlcul i un formulari. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades, el fulls de càlcul de Google també es poden emprar per recollir informació a través de formularis. En aquest exercici s'ha de crear un full de càlcul i des d'ell crear un formulari. En aquest formulari plantejarem tres qüestions referides a la presentació feta a l'exercici 2.  Per acabar publicarem el full de càlcul.

Viquipèdia

A GTIC, vam treballar la wikipèdia. Per poder treballar-la i experimentar amb aquesta eina, vam fer grups de 4 o 5 persones. La feina era la següent:

El primer que vam fer va ser visitar la pàgina de la Viquipèdia i entre totes les del grup, vam crear un compte per poder col·laborar conjuntament .

 Un cop ja teníem el compte creat, vam escollir un article interessant el qual nosaltres poguéssim aportar més informació. 

El nostre tema escollit va ser sobre: La panera dels tresors. Un cop seleccionat el tema vam aprofundir una mica més, posant més apartats o afegint característiques noves. Aquest no era un tema que ens venia de nou, ja que a Educació Visual i Plàstica, ja vàrem parlar i veure un vídeo sobre el tema.

Un cop vam llegir l'article, vam decidir quins eren els llocs més adequats per introduir aquesta formació. A continuació, vam prémer "modifica" per poder inserir nous punts. 

El glogster

A classe de GTIC, hem treballat una eina que es diu "glogster". Aquesta és una eina web 2.0 que ens permet crear murals digitals multimèdia.

Un glog és un pòster digital que ens permet fer moltes composicions i compartir-les, és una eina per ser treballada en un entorn social.

A diferència dels murals tradicionals, el glog et permet treballar amb elements com: imatges, fons, quadres de textos, vídeos, cartells, música, links, etc.

Per crear un glog heu de visitar la pàgina web www.glogster.com i registrar-vos. Hem de clicar l'opció " Sing up" i introduir les nostres dades.

A classe vam poder experimentar amb aquest programa, per atnt, vam fer un glog. 

Aquest és el meu:

http://www.glogster.com/marinasolercoso/unfinished-glog-3/g-6lr378q1an75r1fj2o52pa0